dijous 18 de novembre de 2010

Crear llibres a partir de la Viquipèdia amb Book Creator

Ahir descobria (a través de wwwhat's new) l'aplicació-web Book Creator de Viquipèdia. Realment va ser una sorpresa agradable. Book Creator permet de forma molt senzilla seleccionar pàgines de la Viquipèdia i compilar-les en un únic arxiu per crear un llibre digital amb els articles que ens interessen (en format PDF o ODT). Existeix a més la possibilitat de demanar una impressió en paper i enquadernada a PediaPress.

Per començar a editar el llibre només cal activar el "Creador de llibres" a la pestanya "Eines" de la columna de la dreta de la Viquipèdia i deixar volar la inspiració. A la mateixa Viquipèdia es pot llegir una entrada d'"Ajuda" amb els detalls del procés, el qual és veritablement molt simple. El llibre creat es pot titular i subtitular i també es poden crear títols per a possibles capítols. Val a dir que el resultat en PDF és bastant impressionant amb una maquetació més que digna.

Després de conèixer l'eina no vaig poder menys que provar-la i dur a terme alguns experiments. El dossier sobre Glúcids que us mostro a continuació va ser un d'aquests experiments. El temps invertit en crear-lo no va sobrepassar els 10 minuts.

diumenge 14 de novembre de 2010

Una màquina virtual sobre GNU Linux

Fa anys, per simple curiositat, vaig intentar instal·lar al meu ordinador una màquina virtual. Em va semblar una cosa bastant complicada. En aquell moment ni entenia bé en què consistia la virtualització ni em vaig preocupar especialment per cercar la documentació oportuna. Recentment he reprès amb èxit la qüestió de la virtualització. Aquest cop el tema no m'ha resultat en absolut misteriós i el resultat ha estat força positiu. És més, penso que amb un mínim d'interès i una mica de paciència la virtualització és a l'abast de qualsevol. En aquest article faig algunes precisions sobre això i us deixo alguns enllaços que puguin servir de guia i/o d'ajuda a les persones interessades.

La primera qüestió és aclarir què és la virtualització i per a què serveix. A la Wikipedia podeu consultar una entrada bastant completa sobre ambdues qüestions. En el meu cas, el meu interès per crear una màquina virtual era simular un ordinador dins del meu ordinador i poder instal·lar així altres sistemes operatius sobre el sistema operatiu principal. D'aquesta manera s'aconsegueix disposar de diversos ordinadors (màquines virtuals) executant-se sobre un únic ordinador físic (amfitrió) i crear un entorn apte per provar altres sistemes operatius. Convé dir, però, que la virtualització pot complir a més amb altres objectius com per exemple crear una versió virtual d'un servidor, d'un dispositiu d'emmagatzematge o d'una xarxa.

A la wiki del Projecte Linkat podeu aprendre més coses sobre virtualització, conèixer el programari per crear màquines virtuals, entendre les diferències entre virtualització i emulació i llegir algunes qüestions importants que cal tenir en compte.

Una vegada ja hem entès que és i per a què serveix la virtualització, el següent pas és posar fil a l'agulla. Per crear entorns de virtualització necessitarem en primer lloc instal·lar un programari de virtualització i en segon lloc crear i definir la màquina virtual.

Per virtualitzar sistemes operatius existeixen diverses aplicacions. Algunes eines de codi lliure conegudes són: Xen, OpenVZ, VirtualBox... Per als meus propòsits personals he utilitzat VirtualBox, un programari que satisfà àmpliament les meves necessitats. VirtualBox suporta en mode amfitrió els sistemes operatius GNU Linux, Mac OS, Windows i Solaris/OpenSolaris i dins d'ells permet virtualitzar com sistemes convidats BSD, GNU Linux, OS/2, Windows i Solaris. L'última versió de VirtualBox per als sistemes operatius suportats en mode amfitrió es pot descarregar a la pàgina de descàrregues de VirtualBox.

Si teniu interès en provar VirtualBox sobre GNU Linux us suggereixo seguir la Pràctica 1 del primer mòdul del curs “Administració, gestió i manteniment de xarxes en Linkat”, una guia -pas a pas- en la qual s'inclouen diverses animacions del procés. La primera cosa és instal·lar el programari necessari previ a la instal·lació de VirtualBox (kernel-source, kernel-syms, gcc, gcc-c++ y pam-devel). Un cop fet això ja es pot procedir: cal instal·lar el programari de virtualització des de la consola, afegir els usuaris que facin falta al grup vboxusers i compilar el mòdul vboxdrv.

El procés continua amb la configuració de la màquina virtual. En obrir per primera vegada VirtualBox us demanarà que us registreu. A continuació s'ha de clicar damunt el botó "Nova" i seguir les indicacions de l'assistent per a definir les característiques de l'ordinador virtual (quantitat de RAM, capacitat del disc dur, processador, targeta de xarxa ...). És important tenir en compte que els recursos destinats a l'ordinador virtual s'obtindran sempre de l'ordinador amfitrió. A la Pràctica 2 del primer mòdul del curs esmentat anteriorment teniu indicacions precises i animacions que us permetran completar aquest procés.

Arribats a aquest punt només queda instal·lar el sistema operatiu que desitgem a la nostra màquina virtual. Per a això cal disposar d'una imatge del sistema operatiu a instal·lar en un suport adient que la màquina virtual pugui trobar, iniciar la màquina virtual i seguir els passos d'instal·lació del sistema operatiu desitjat.


Comentava al principi que la virtualització és a l'abast de tota persona interessada. Això no vol dir que no hagin de sorgir problemes (el procediment és llarg i comprèn diverses fases). Tot i així, els problemes tenen solució i hi ha molts llocs a la xarxa on trobar ajuda per resoldre'ls, per exemple, al fòrum del Projecte Linkat. Descric a continuació els tres problemes amb els quals m'he trobat.

El primer té a veure amb quelcom que ja apuntava anteriorment: la quantitat de memòria RAM assignada a la màquina virtual. La meva primera intenció era instal lar una Linkat virtualizada per a la qual es recomanen 500 Mb de memòria RAM. El sistema amfitrió amb el que treballo, però, no disposava de molta memòria, així que era lògic preveure que de cara a futurs projectes aquest amfitrió es ressentiria. La solució simple i necessària va ser la d'ampliar la memòria RAM a 2 GB, el mínim requerit per poder treballar còmodament amb dues màquines virtuals simultànies.

El segon problema té a veure amb la instal·lació del sistema operatiu virtualitzat... La finestra de la màquina virtual es quedava en negre i em donava un error del tipus “no troba el disc”. Una bona idea és comprovar que la versió del nucli del sistema amfitrió i la versió de les fonts del nucli coincideixen i que el mòdul vboxdrv es troba correctament compilat. En el meu cas, al compilar aquest mòdul es produïa un error (“no es troba el paquet dkms”). Tot i així, la compilació acabava correctament, de manera que havia que localitzar el problema en un altre lloc. L'errada era de configuració: per usar un DVD com a suport d'instal·lació, en els paràmetres de la màquina virtual cal configurar a "enmagatzematge" el dispositiu CD/DVD en el dispositiu amfitrió i en "sistema" seleccionar l'orde d'arrencada correcta.

L'últim problema va ser aconseguir connectar la màquina virtual a Internet. VirtualBox disposa de tres maneres per treballar amb interfícies de xarxa: NAT, Adaptador pont i Xarxa interna (vegeu la documentació citada). Després d'algunes proves vaig aconseguir establir la connexió ajustant l'Adaptador pont sobre la wifi de l'amfitrió (wlan0) i configurant la xarxa sense fils a la màquina virtual amb el Network Manager. La idea és que encara que l'ordinador amfitrió es connecti per wifi, la màquina virtual és com si es connectarà amb ell per cable.

I això és tot. Per a altres qüestions podeu consultar el fòrum de Sielarts on trobareu una altra guia -pas a pas- per a la instal·lació de màquines virtuals així com informació detallada sobre els possibles problemes i errors que es poden trobar al llarg del procés i la manera de resoldre'ls.

dimecres 10 de novembre de 2010

Manual d'aula d'e-learning per a docents

Mentre acabo de madurar alguns articles que tinc pendents de publicació escric aquesta nota per treure'm el mono blocaire i ja de passada fer una mica de publicitat a un document que m'ha semblat força suggerent. El text en qüestió es titula en la seva versió en castellà "Recursos Didácticos para la Creación de Contenidos para Entornos de Aprendizaje" i es presenta en forma de guia pràctica.

L'autoria del manual correspon a diversos i diverses docents (procedents de sis països europeus) que integren el Projecte TACCLE. El seu objectiu és és el d'oferir eines al professorat per a la creació de materials d'e-learning i conscienciar-lo sobre l'e-learning en general amb el propòsit d'estendre la innovació en matèria educativa. El text es centra en la pràctica docent i en com utilitzar la tecnologia a l'aula, així que, companys i companyes de professió, espero que la seva lectura us resulti molt útil.

Per cert, he conegut el document gràcies a un tweet publicat per @Formadorocupa a la xarxa social de l'ocellet blau :-)

diumenge 31 d’octubre de 2010

Google Reader en el teu bloc

Des de fa alguns dies estava cercant la manera de compartir a koldo50.info els llocs que segueixo i fer-ho d'una manera dinàmica. He trobat la solució gràcies a Google Reader, un lector de RSS i atom prou conegut el qual permet organitzar des d'una interfície web totes les notícies de les pàgines que una persona troba interessants i accedir-ne ràpidament.

Compartir els elements de Google Reader en un bloc és molt senzill si disposeu d'un compte personal a Google i empreu Google Reader. Si us agrada la manera com jo ho he resolt només us cal seguir els passos següents:
  • creeu a Google Reader una etiqueta anomenada “Llocs que segueixo”
  • etiqueteu totes les vostres subscripcions a Google Reader amb aquesta etiqueta
  • des de la finestra de configuració de Google Reader seleccioneu la pestanya “Carpetes i etiquetes”
  • modifiqueu la manera de compartir l'etiqueta “Llocs que segueixo” i feu-la pública
  • cliqueu a l'enllaç “afegir clip al teu lloc” i configureu la manera com es mostraran els vostres elements compartits
  • per acabar creeu una pàgina nova anomenada “Elements compartits” (o similar) en el vostre bloc i enganxeu el codi html obtingut anteriorment
Això és tot... clicant aquí podeu veure el resultat :)

dilluns 25 d’octubre de 2010

Què és i per a què serveix un PLE?

Segons la Wikipedia els Entorns Personals d'Aprenentatge (PLE, sigles en anglès de Personal Learning Environment) són sistemes que ajuden al professorat i als estudiants a prendre el control i la gestió del seu propi aprenentatge. Els PLE s'han desenvolupat i han evolucionat com a tals en els últims cinc anys. Des que vaig saber de la seva existència he estat molt interessat en el tema i he seguit a algunes persones que han tingut el detall de publicar a la xarxa els seus propis PLE com ara els professors Juan José de Haro, Pedro Miguel Gómez o Alejandro Sarbach.

Recentment he tingut l'oportunitat de veure a través d'Internet la conferència de Jordi Adell, professor de la Universitat Jaume I de Castelló de la Plana i activista de l'educació i les tecnologies, realitzada a través de Skype per a la II Jornades TIC celebrades per Mayeutic a Mèxic. En aquest context Jordi Adell va parlar sobre el concepte del PLE i sobre com començar a crear un de propi.

Veient l'interès de tot el que en aquella conferència es diu i amb l'objectiu (com diu el Jordi) de crear, consumir, mesclar i compartir material he posat fil a l'agulla i he començat a preparar dos mapes conceptuals sobre Entorns Personals d'Aprenentatge. El primer d'ells intenta recollir les idees de la primera part de la conferència en la qual s'explica què és i per a què serveix un PLE i és el que us deixo en aquesta entrada. El segon està en fase d'elaboració i tracta sobre com construir un PLE propi. Així que el tingui resolt el compartiré igualment en aquest bloc.

dissabte 23 d’octubre de 2010

El Servidor de Comunicacions Linkat virtualitzat

Des de fa alguns dies a diversos foros d'Internet algunes persones em pregunten quins passos cal seguir per configurar el Servidor de Comunicacions Linkat que tenim instal·lat al meu centre. Val a dir que el meu institut és centre pilot de la distribució Linkat GNU Linux i que com a tal hem rebut suport tècnic.

Tot i així, qualsevol centre que estigui interessat en aquesta màquina pot descarregar-se una versió virtualitzada i implementar-la sense gaires complicacions tècniques a partir del programari de virtualització VirtualBox.

Algunes de les característiques del Servidor de Comunicacions Linkat són les següents,
  • fa de proxy caché transparent de pàgines web
  • incorpora un servidor caché de noms que permet la resolució en local de noms
  • permet aplicar polítiques de traffic shaping que prioritzen el trànsit cap a Internet i per tant garanteixien la connectivitat
  • incorpora el balanceig i tolerància pel que fa la connectivitat a internet
Trobareu més informació al bloc El termòmetre de les Tic

dilluns 18 d’octubre de 2010

Dot, l'stop-motion més reduït de la història

Al blog deagosto vaig descobrir fa uns dies Dot, un preciós experiment tecnològic recollit en el llibre Guinness dels Records com l'stop-motion més reduït de la història... nines de silicona, una lent microsópica, paciència i molt d'art. Cliqueu aquí per veure el "Making Of"

Nokia 'Dot' from Sumo Science on Vimeo.

diumenge 17 d’octubre de 2010

El meu post sobre la Linkat recollit a "El termòmetre de les TIC"


Són aquelles coses que fan il·lusió. El meu article sobre la implementació de la Linkat en el meu centre ha estat recollit pel bloc "El termòmetre de les TIC". Si no teniu ganes de llegir parrafades clicant aquí podeu escoltar la versió de l'article en mp3... :)))

dissabte 16 d’octubre de 2010

La implementació de Linkat GNU Linux al meu centre

Sóc usuari de GNU Linux des de fa molts anys tot i així la meva experiència i els meus coneixements sobre administració de xarxes són limitats. La meva formació universitària és la de zoòleg així que gairebé podria afirmar que sé més coses d'escarabats, de serps i de granotes que de configuració de servidors, gestió d'ordinadors, proxis i tants altres temes.

No obstant això aquest curs m'he estrenat com a coordinador d'informàtica al meu institut, l'INS Miquel Tarradell del Raval de Barcelona, centre pilot de Linkat GNU Linux. Tot i les meves mancances vaig acceptar el càrrec de coordinador TIC confiant en el suport i la solidaritat que existeix en l'àmbit de la comunitat linuxera i pensant que allà on jo no arribaria, sempre trobaria l'ajut i el recolzament necessari entre els amics i amigues.

Malauradament, a l'institut, al llarg dels dos darrers cursos s'havia prioritzat Windows com a sistema operatiu principal i en conseqüència Linkat GNU Linux havia quedat com a sistema residual. L'encàrrec rebut per part de la junta directiva del centre era el de reflotar una xarxa que estava malferida amb molts problemes de disseny, de connectivitat i de virus. La meva principal condició en acceptar la coordinació va ser la de recuperar el segell de centre Linkat que li corresponia a l'institut per mèrits propis en haver estat referent de la introducció del programari lliure a l'educació catalana.

Després d'analitzar el sistema heretat, identificar els problemes i fer una diagnosi ajustada de tot el conjunt vaig posar-me a cercar solucions. La decisió final va ser la de reinstal·lar tota la xarxa des de zero, substituint o eliminant tot allò que em semblava innecessari i prioritzant Linkat GNU Linux (ara sí) com a sistema operatiu principal.

Amb l'ajut inestimable d'en Joan de Gràcia, tècnic i desenvolupador de Linkat GNU Linux i treballador incombustible, varem fer el disseny per la nova infraestructura digital de la xarxa del centre. Aquest disseny es fonamenta en la instal·lació de dos servidors, el servidor de centre i el servidor de comunicacions, i en la implementació del model d'aula Linkat.

El servidor de centre és el servidor principal que proporciona serveis a la resta de màquines del centre. Aquest servidor conté els repositoris de Linkat GNU Linux de manera que les màquines de les aules s'actualitzen contra el servidor de centre. El servidor de centre s'actualitza cada nit des dels repositoris dels servidors principals de Linkat GNU Linux a les 3 de la matinada.

El servidor de comunicacions contempla la gestió de l'ample de banda en funció de la demanda i incorpora un servidor de noms i un filtre de continguts. El router està interceptat pel servidor de comunicacions de manera que totes les VLAN (docent, wifi, eduroam, etc.) passen pel servidor de comunicacions beneficiant-se d'aquest recurs.

El sistema compta amb dos SAI que proporcionen energia elèctrica en cas d'apagada i un disc dur d'1 Tg el qual realitza dues còpies diàries de les modificacions dels arxius de les “home” d'usuaris i dels recursos compartits. D'aquesta manera, la protecció de les dades està assegurada.

Després de gairebé un mes i mig de proves, es pot dir que el conjunt del servidor de centre i el servidor de comunicacions constitueixen una parella perfecta, garantint des de principi de curs una connectivitat excel·lent i un funcionament òptim de la xarxa. Durant el mes de setembre les proves realitzades han estat un èxit absolut amb un consum d'ample de banda sempre per sota d'1Mb (al voltant dels 100k de mitjana) amb alguns pics momentanis d'entre 5 i 6 Mb. I això, és així, amb 114 ordinadors de sobretaula instal·lats al centre i gairebé 40 miniportàtils repartits entre l'alumnat.


Són moltes les raons per les quals habilitar sistemes GNU Linux, i més concretament Linkat GNU Linux, a escoles i instituts pot ser un gran què, fins i tot es podrien fer consideracions de tipus ètic, però a nivell pràctic destacaria el següent:
  • L'ús de programari lliure garanteix la connectivitat dels centres educatius
  • Amb programari lliure els virus i la seguretat del sistema deixen de ser un problema
  • El suport de la comunitat linuxera és extraordinari i davant un conflicte tens la certesa que pots comptar amb equips tècnics que aportaran solucions en diferents àmbits. A més pots intercanviar experiències i fer consultes a fòrums, xats, etc., interactuar, aprendre...
  • El programari que s'instal·la per defecte amb la Linkat GNU Linux aporta valors educatius afegits a l'experiència de les TIC a l'aula
  • Els sistemes operatius privatius són la causa directa de la majoria de problemes de seguretat i de fallides del sistema que pateixen els centres educatius.
Val a dir que a nivell personal aquesta aventura de la coordinació d'informàtica està resultant per a mi una experiència fascinant (com diria l'Eduard Punset) i molt satisfactòria.

Un altre dia us explico més coses...