La primera qüestió és aclarir què és la virtualització i per a què serveix. A la Wikipedia podeu consultar una entrada bastant completa sobre ambdues qüestions. En el meu cas, el meu interès per crear una màquina virtual era simular un ordinador dins del meu ordinador i poder instal·lar així altres sistemes operatius sobre el sistema operatiu principal. D'aquesta manera s'aconsegueix disposar de diversos ordinadors (màquines virtuals) executant-se sobre un únic ordinador físic (amfitrió) i crear un entorn apte per provar altres sistemes operatius. Convé dir, però, que la virtualització pot complir a més amb altres objectius com per exemple crear una versió virtual d'un servidor, d'un dispositiu d'emmagatzematge o d'una xarxa.
A la wiki del Projecte Linkat podeu aprendre més coses sobre virtualització, conèixer el programari per crear màquines virtuals, entendre les diferències entre virtualització i emulació i llegir algunes qüestions importants que cal tenir en compte.
Una vegada ja hem entès que és i per a què serveix la virtualització, el següent pas és posar fil a l'agulla. Per crear entorns de virtualització necessitarem en primer lloc instal·lar un programari de virtualització i en segon lloc crear i definir la màquina virtual.
Per virtualitzar sistemes operatius existeixen diverses aplicacions. Algunes eines de codi lliure conegudes són: Xen, OpenVZ, VirtualBox... Per als meus propòsits personals he utilitzat VirtualBox, un programari que satisfà àmpliament les meves necessitats. VirtualBox suporta en mode amfitrió els sistemes operatius GNU Linux, Mac OS, Windows i Solaris/OpenSolaris i dins d'ells permet virtualitzar com sistemes convidats BSD, GNU Linux, OS/2, Windows i Solaris. L'última versió de VirtualBox per als sistemes operatius suportats en mode amfitrió es pot descarregar a la pàgina de descàrregues de VirtualBox.
Si teniu interès en provar VirtualBox sobre GNU Linux us suggereixo seguir la Pràctica 1 del primer mòdul del curs “Administració, gestió i manteniment de xarxes en Linkat”, una guia -pas a pas- en la qual s'inclouen diverses animacions del procés. La primera cosa és instal·lar el programari necessari previ a la instal·lació de VirtualBox (kernel-source, kernel-syms, gcc, gcc-c++ y pam-devel). Un cop fet això ja es pot procedir: cal instal·lar el programari de virtualització des de la consola, afegir els usuaris que facin falta al grup vboxusers i compilar el mòdul vboxdrv.
El procés continua amb la configuració de la màquina virtual. En obrir per primera vegada VirtualBox us demanarà que us registreu. A continuació s'ha de clicar damunt el botó "Nova" i seguir les indicacions de l'assistent per a definir les característiques de l'ordinador virtual (quantitat de RAM, capacitat del disc dur, processador, targeta de xarxa ...). És important tenir en compte que els recursos destinats a l'ordinador virtual s'obtindran sempre de l'ordinador amfitrió. A la Pràctica 2 del primer mòdul del curs esmentat anteriorment teniu indicacions precises i animacions que us permetran completar aquest procés.
Arribats a aquest punt només queda instal·lar el sistema operatiu que desitgem a la nostra màquina virtual. Per a això cal disposar d'una imatge del sistema operatiu a instal·lar en un suport adient que la màquina virtual pugui trobar, iniciar la màquina virtual i seguir els passos d'instal·lació del sistema operatiu desitjat.
Comentava al principi que la virtualització és a l'abast de tota persona interessada. Això no vol dir que no hagin de sorgir problemes (el procediment és llarg i comprèn diverses fases). Tot i així, els problemes tenen solució i hi ha molts llocs a la xarxa on trobar ajuda per resoldre'ls, per exemple, al fòrum del Projecte Linkat. Descric a continuació els tres problemes amb els quals m'he trobat.
El primer té a veure amb quelcom que ja apuntava anteriorment: la quantitat de memòria RAM assignada a la màquina virtual. La meva primera intenció era instal lar una Linkat virtualizada per a la qual es recomanen 500 Mb de memòria RAM. El sistema amfitrió amb el que treballo, però, no disposava de molta memòria, així que era lògic preveure que de cara a futurs projectes aquest amfitrió es ressentiria. La solució simple i necessària va ser la d'ampliar la memòria RAM a 2 GB, el mínim requerit per poder treballar còmodament amb dues màquines virtuals simultànies.
El segon problema té a veure amb la instal·lació del sistema operatiu virtualitzat... La finestra de la màquina virtual es quedava en negre i em donava un error del tipus “no troba el disc”. Una bona idea és comprovar que la versió del nucli del sistema amfitrió i la versió de les fonts del nucli coincideixen i que el mòdul vboxdrv es troba correctament compilat. En el meu cas, al compilar aquest mòdul es produïa un error (“no es troba el paquet dkms”). Tot i així, la compilació acabava correctament, de manera que havia que localitzar el problema en un altre lloc. L'errada era de configuració: per usar un DVD com a suport d'instal·lació, en els paràmetres de la màquina virtual cal configurar a "enmagatzematge" el dispositiu CD/DVD en el dispositiu amfitrió i en "sistema" seleccionar l'orde d'arrencada correcta.
L'últim problema va ser aconseguir connectar la màquina virtual a Internet. VirtualBox disposa de tres maneres per treballar amb interfícies de xarxa: NAT, Adaptador pont i Xarxa interna (vegeu la documentació citada). Després d'algunes proves vaig aconseguir establir la connexió ajustant l'Adaptador pont sobre la wifi de l'amfitrió (wlan0) i configurant la xarxa sense fils a la màquina virtual amb el Network Manager. La idea és que encara que l'ordinador amfitrió es connecti per wifi, la màquina virtual és com si es connectarà amb ell per cable.
I això és tot. Per a altres qüestions podeu consultar el fòrum de Sielarts on trobareu una altra guia -pas a pas- per a la instal·lació de màquines virtuals així com informació detallada sobre els possibles problemes i errors que es poden trobar al llarg del procés i la manera de resoldre'ls.
0 comentaris:
Publica un comentari